Comiat desitjat
Va ser llum d’ombra en l’espai fractal, plegada d’etern, però final. Em va veure sencera, no pas completa, esborrant l’eco que el silenci esguerrava. Al cor ha deixat un lloc subtil, llum que brolla i fred febril. El buit que resta, vibració latent, far que s’apaga en l’instant. Potser en cicles que el temps no trenca, creixerà l’ànima que ara s’esquerda. Veure el tot, sense marxa ni fi, ser fractal que no fuig d’aquí. No sé si ha dit adéu o no, tanco el pas amb un somriure i un cant. Li desitjo llum, vent i mar, que el seu camí sigui pau al final.