Una imatge imperible

 Et veig i miro la vida a la cara,
dolça, juganera i plena d’energia.
Et miro en silenci i adverteixo
que d’alguna manera estàs transcendint.
Quina imatge més bella,
ja que no hi ha lloc impereceder
on no puguis acabar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Remembrança d'esta noch d'estío

Xadamai

Bisturí dialèctic