Jûlak’tor

 Coneixement que crema a través de la sang. No es transmet: es forja amb cicatrius.

No parla primer.

Observa, filtra, penetra l’engany amb ulls que han vist massa.

Quan parla, ho fa com si ho fes des del llindar entre l’honor i la mort — i per això, fins i tot el silenci es fa respecte.

No alça la mà si no és per protegir.

No respon l’insult: l’esmicola amb veritat nua.

No busca el conflicte, però si arriba, serà un combat net, precís, i inapel·lable.

No guanya batalles. Les dissol.

Figura imponent, silenciosa.

Els altres reconeixen el pes de la seva presència

com es reconeix la d’una muntanya abans del terratrèmol.

Quan bull la sang, no es descontrola.

Esdevé més perillosa encara: freda, serena, inexorable.

No lluita per glòria.

Lluita per defensar allò que estima,

oblidant-se d’ella mateixa,

com si la pròpia vida només tingués sentit si és escut dels altres.

Jûlak’tor és espasa immòbil, paraula impertorbable, foc callat que crema per dins i només esclata quan la justícia ho exigeix.