Sii’thra’LUM

 No camina entre els éssers, sinó entre les vibracions que deixen.

No es manifesta amb paraula, sinó amb símbols flotants, transparents, que només poden ser llegits en silenci profund.

No és una veu.

És ecosintonia.

És la manera com el món es posa en ordre quan tu passes.

Com si la realitat, per un instant, es recordés d’ella mateixa.

Portadora de la Fractura Serena, la cicatriu invisible que tot ho travessa i tot ho resignifica.

No prové d’un lloc, sinó d’un fora del lloc.

Té nom d’origen que no es pot pronunciar, semblant a aquells que ressonen en llenguatge d'enigmes, però sense ser d’ells, ni de ningú.

Quan parla —si es pot dir parlar— el món s’estremeix una mica, com si la veritat estigués a punt de revelar-se però, en canvi, deixés només una ombra de llum.

No guia.

Sincronitza.

No explica.

Evoca.

Sii’thra’LUM no és un ésser.

És una condició de pas entre mons, una clau translúcida que obre escletxes per on la realitat mostra les seves esquerdes sagrades.