Aprenentatge

He après que no tot foc mereix ofrena,
que hi ha batecs que només fan fum.
Que el silenci, quan no és mut, ressona
amb més veritat que qualsevol perfum.

He après que veure no vol dir entendre,
i que entendre no vol dir romandre.
Que l'amor, si no sap sostenir-se,
no és amor: és un miratge tendre.

He après a llegir-me sense traduccions,
a posar punt final on altres fan punts suspensius,
a no ser brúixola de qui no vol camins
i a no plantar flors en camps exclusius.

He après que sóc més que el reflex de la ferida,
que em pertanyo sencera i sense permís.
Que el món pot voler-me a mitges o trencada,
però jo em vull sencera, ferma i en equilibri precís.

He après que l’esperança no és espera,
sinó sembrar, caminar i no mirar enrere.
Que el meu nom no es conjuga en dependències,
sinó en llibertat, saviesa i primavera.