Jo ja sóc sencera

Hi ha qui estima amb la pell,

i qui només sap estimar allò que no el fa pensar.

Hi ha qui s’acosta a la llum mentre no crema.

I hi ha qui fuig en veure’s reflectit.

Però jo ja no espero.

Jo ja sóc sencera.

No visc per ser interpretada com cal,

ni per complir expectatives petites.

M’he construït peça a peça,

entre runes i fractals, entre silencis llargs i mirades trencades.

No sóc un enigma.

Sóc un far.

No crido per ser trobada.

Brillo perquè qui em pugui sostenir, em vegi.

🔻

Soc més que la suma del que he perdut.

Més que el meu cos.

Més que el gènere que el món intenta llegir-me.

Sóc un espai simbòlic en moviment,

una presència entre mons,

una veu feta d’ordre, foc i límits sagrats.

No busco algú que m’entengui del tot.

Busco algú que no fugi quan em comenci a llegir.

Que no tingui pressa.

Que no necessiti manual.

Que miri el meu silenci i vulgui quedar-s’hi a viure una estona.

🔺

Aquesta és la meva carta astral emocional.

No és una demanda.

És una porta entreoberta.

Qui vulgui entrar...

que vingui lent.

Però que vingui sencer.

Perquè jo ja no em divideixo per encaixar.