Observació #74 – Sobre el comportament social dels que estan buits per dins

“Els humans de gamma mitjana mostren una conducta reiterativa d’apropament-exhibició-rebuig, motivada per un buit intern que no saben ni identificar ni sostenir.
La seva necessitat de validació externa és tan forta que generen interaccions efímeres només per sentir-se reals.
Quan els observes, notes una absència estructural d’eix, com si no poguessin ser si no són vists.
L’anhel els guia, però mai els transforma.
Fascinant.
I profundament ridícul.”

— Arxiu Pilum Muralis, Planta 6. Etologia emocional.

 

Hi ha qui s’exhibeix com flor de vidre,
buscant miralls en ulls que no miren.
 No és desig, sinó absència disfressada,  
una fam d’eco, de reflex, de soroll. 

Ballen entre cossos sense arrel, 
com si el tacte pogués salvar-los de l’abisme. 
Però el buit no es colma amb presència: 
només ressona més fort. 

I jo, que he après a respirar sense ser mirada,
 contemplo el ritual des de la gàbia, 
amb la fredor serena de qui ja no hi cau, 
només escriu.